ERRATZU

Aquest retirat, tranquil i privilegiat lloc està situat al nord-est de la Vall, al costat de Arizkun, Azpilkueta i Amaiur, està envoltat de voluminoses muntanyes, però a més a més forma part del nucli dels barris d’Azkarate, Iñarbil, Gorostapolo i Iñarbegui, que sumen un total de 650 habitants més o menys.
Situat al peu del port de Izpegi, “muga” fronterera amb França, ofereix al visitant múltiples atractius, entre els quals destaquen els palaus de Iriartea (l’antiga duana), avui fet runes, i els de Cap d’Armeria de Apeztegia, Etxenike, Hualde i Etxebeltz, aquest últim incendiat pels anys 50 i reconstruït com l’actual casa Etxebeltzea.

Per als amants de la natura i el muntanyisme, fent una dura ascensió s’aconsegueix el cim de Autza (1.306m), 2h 1/2 des del poble, que ofereix una incomparable panoràmica d’aquestes terres i encara altres més llunyanes, i entre els replegaments de les quals neix el riu Baztan, després Bidasoa. Així mateix tenim a mà els massissos de Gorramendi i Iparla, i en Gorostapolo el conegut salt d’aigua de Xorroxin.
L’església, en honor a Sant Pere Apòstol, va sofrir importants destrosses  amb la gran inundació del 1913, i va haver de ser rehabilitada. És de planta de creu llatina, i té un claustre adossat per on s’accedeix al temple.

BAZTAN

Bressol del mil·lenari euskera, terra d’artesans, “agotes”, indians, palaus senyorials, gentilhomes, aventurers i contrabandistes, l’anomenada Suïssa navarresa posseeix autèntics tresors naturals: extenses fagedes, crestes escarpades, intricats barrancs, regates cristal·lines, estacions prehistòriques i racons deliciosos com les petites i remotes valls de Aritzakun i Urritzate, indiferents al pas del temps sota l’ombra del sentinella Alkaxuri, esvelta piràmide que algú va batejar com el més bell cim d’Euskal-Herria.
Situat al Nord de la península ibèrica, en ple cor d’Euskal-Herria, la nostra Vall limita amb la frontera (“muga”) francesa, i és amb les seves 376,81 Km2 el més extens dels 265 municipis navarresos, i una de les valls pirinenques, tant per tradició i cultura com pel seu intricat relleu, avantsala d’altres (Alduides, Salazar, Roncal…) no menys impressionants.
Aquesta Vall  esta formada per 14 pobles i la Vila de Maya / Amaiur, agregada allà per l’any 1969, un bon nombre de barris i agrupacions de caserius, i nombroses bordes disseminades, sumant els 8.000 habitants actuals (9.234 h. en 1900, 9.680 en 1930, 8.670 en 1970, i 8.300 en 1982). Això equival a una densitat de població de 20,72 hab/km2. Es tracta per tant de la típica vall d’emigració i èxode rural, com tants d’altres.